El secret i l’encant d’estar entusiasmats

EL SECRET I L’ENCANT D’ESTAR entusiasmats

Actuamos como si el lujo y la comodidad fueran lo más importante en la vida, cuando lo único que necesitamos para ser realmente felices es algo por lo cual entusiasmarnos.
CHARLES KINGSLEY


L’entusiasme és l’exaltació de l’ànim que passa per alguna cosa que ens captiva o que admirem. El terme procedeix del llatí enthusiasmus, encara que el seu origen es troba a la llengua grega. Per als grecs, entusiasme significava “tenir un Déu a dins”. La persona entusiasmada, per tant, era aquella guiada per la força i la saviesa d’un déu, capaç de fer que passéssin coses.

Avui dia, es coneix com entusiasme  allò que mou a realitzar una acció, afavorir una causa o desenvolupar un projecte. Per exemple: “He provat de despertar el seu entusiasme per la lectura amb un llibre de contes”… “En Jordi va perdre l’entusiasme per la feina des que li van retallar el sou”, “Sento un gran entusiasme pel  viatge que estem a punt de fer “.

No dejes apagar el entusiasmo, virtud tan valiosa como necesaria; trabaja, aspira, tiende siempre hacia la altura. RUBÉN DARÍO

L’entusiasme es pot entendre com el motor del comportament. Qui està entusiasmat amb alguna cosa, s’esforça en el què fa i mostra una actitud positiva ja que té un objectiu per complir. Un treballador doblarà els seus esforços si sap que pot accedir a un augment de salari o a una recompesa personal…, en canvi, si descobreix que qualsevol esforç serà en va, és probable que perdi l’entusiasme.

La felicitat i el benestar interior també s’associen a l’entusiasme, que pot sorgir de manera natural i espontània, sense que hi hagi motius concrets o específics. Una persona alegre estarà entusiasmada per afrontar la seva vida diària i quotidiana.

LA TEORIA DE L’ENTUSIASME

Entusiasmar, segons l’autor d’aquestes línies, Alejandro Rozitchner, és deixar-se anar, exercir la llibertat.

És la possibilitat més saludable i plena, la felicitat a la Terra. En funció d’aquesta idea, s’esbossa una contraposició d’actituds possibles, en què el entusiasmat és qui guanya la partida

És a dir, l’entusiasme és una força projectada, lliure, i corre com l’aigua d’un riu. És a dir,  la persona entusiasmada és ella mateixa. O bé el riu és la vida i la persona entusiasmada una barca, que avança  segons l’estil de lo que vol. Amb l’entusiasme es navega, es viatja, s’avança, s’aconsegueixen els canvis que realitzen l’existència.

L’entusiasme és un desenvolupament, un desplegament, una seqüència, una línia d’acció. L’entusiasme seria aquest estar en una freqüència que ens transforma i ens empeny.
L’entusiasme pot representar-se amb la sensació d’estar dins de les coses.

És a dir, seria un estar dins de tot ocasionat pel simple fet d’estar involucrat de manera especial amb alguna cosa.

És alguna cosa que et dóna molt, i que es reprodueix en cada cosa que fem, com si les coses que veiem estiguessin connectades per l’altre costat, pel costat de dins, el que no es veu.

Entusiasmar és deixar-se anar, exercir la llibertat. Estar entusiasmat és la posició més saludable i plena, la felicitat a la Terra. L’entusiasme és una acció on els moviments s’enfilen amb gràcia, on un se sent arrossegat per una força no intencional, però a la qual reconeixem com a pròpia.

Quan vivim en l’entusiasme, aconseguim identitat a través seu. L’entusiasme no és més que l’ésser surgente, l’ésser guèiser … el personatge principal de la novel personal que portem dins.

També està clar que no podem entusiasmar-nos amb qualsevol cosa. No podem esperar, aquest “entusiasme”  al voltant de determinats temes o experiències. Cada un té àmbits en els quals l’entusiasme és possible i àmbits en què mai podria produir-se, és clar.

La tasca és més aviat captar, ser capaç de detectar i ficar-se en aquestes zones del món on ens veiem portats a participar. Els nostres  interessos diferents són les portes per les que podem entrar en móns diferents…serien com llavors de l’entusiasme que si les abonem i les reguem poden creixer fins a ser grans!

Per què diuen que és difícil entusiasmar?

Alejandro Rozitchner diu:

Hay que pasar en limpio al ser, volcarlo en el mundo. El escudo crítico se desvanece, debe ser suplantado por una operatoria de las ganas. Eso es lo que lo hace también tan criticable, al entusiasmo. ¿Te volviste loco? ¿Estás copado con esa idiotez? Digámoslo rápido para que no se escape: una sociedad funciona mejor cuando la gente se copa con idioteces y no cuando estamos todos asustados mirando el centro que se hunde. No debería haber llegado a tener un centro tan importante, no tendríamos que habernos desecho de nuestros poderes personales para entregarlo todo a los oficiantes.

El canchero es el enemigo del entusiasmo. El entusiasmo es candidez, disfrute de lo mínimo. Cualquier mirada torva puede describirlo como un énfasis superfluo.

El canchero está de vuelta, conoce hasta lo que no conoce, explica las cosas reduciendo rápidamente las rarezas del mundo a una serie de simplezas acostumbradas.

El canchero sobra, el entusiasta está en un estado de apertura que admite y se sirve de la vulnerabilidad que no necesita eludir. El entusiasmo no es un estado de extremo cuidado, de extremo rigor, es una participación que se deja vivir.

En vez de una moral del sacrificio, una moral del entusiasmo, que entienda que aun para el trabajo es necesario entrar por la vía del darse gusto y no del someterse o dejarse de lado. La moral del entusiasmo exigiría que uno se lleve siempre consigo, que no pueda fácilmente despojarse de las características y los gustos personales para volverse formal. Llevarse a todas partes, estar de entre casa, ponerse cómodo.

La otra contrafigura del entusiasmo es el depresivo, el desapasionado, el indiferente. ¿Existirá alguien al que no le interese nada? Sí, los hay, gomas desinfladas. La posibilidad del entusiasmo se origina en la existencia de una energía amorosa inicial con la que hemos o no hemos sido cargados. Sin embargo, muchos desinflados tienen que mantener su indiferencia haciendo fuerza. No están desprovistos de fuerza de base, tal vez no tienen la suficiente para aceptarse, y gastan la que poseen en contener el interés que podrían expresar. El interés lanzado al mundo hace que uno corra muchos peligros: que sea visible, tal vez mirado con sorna, o envidiado, o querido –otro riesgo–, o incluso puede pasar que uno llegue a proponerse cosas que no logre y quede en evidencia.

El fracaso es un más acá del entusiasmo, porque el entusiasmado obtiene su paga en el proceso y no sólo en el resultado. Eso es el entusiasmo, precisamente, una complacencia en los caminos que transita una determinada actividad. El fracaso es una figura del desinflado, con la que expresa el temor de entregarse a su entusiasmo contenido o posible. El verdadero fracaso es no superar el temor. ¿Fracasar es que otro/a te diga que no, que algo salga mal? No, fracasar es no haberlo intentado, no haberse animado a tratar.

El entusiasmo es un intento que ya salió bien. Un entusiasmo es una vida: nace, crece, se reproduce y muere. Malditos seamos todos los que alguna vez hemos creído que un entusiasmo no era verdadero por el hecho de haberse agotado. No es cierto que el entusiasmo sea constante y permanente, es más bien cambiante y oscilatorio. Es cierto que la inconstancia puede nacer en las normales incapacidades del sujeto de entregarse al correr de sus emociones, del susto o de los peligros, reales o inventados. Pero también es cierto que el entusiasmo bien vivido tiene sus límites y sus finales. El asunto está en saber distinguirlos, sintiéndolos y pensándolos.

El entusiasmo es un amor por las cosas, un afecto por ciertos ámbitos, personas, actividades. Un amor que realiza nuestras posibilidades, que nos acerca a seres cuya existencia, por pertenecer precisamente a ese campo de vida compartido, tiene sentido para nosotros. El entusiasmo es el camino subjetivo para acceder al sentido, el punto nieve del querer, la ebullición que nos cocina y realiza.

Bona setmana, salut i canya!

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s